En aquests moments, podria dir-se que Álvaro Vázquez és un ‘trotamons’ del futbol espanyol. Getafe, Espanyol, Nàstic, Saragossa, Sporting i Sabadell són alguns dels equips que l’han vist sobre la gespa. Tot i aquest cicle, al club on va debutar al futbol professional va ser amb el conjunt perico, fent-ho en el primer equip amb només 19 anys.
Quan portava dues temporades molt bones sent titular i marcant gols, era el moment de revisar la seva situació contractual, ja que expirava. “Anava a terminar contracte amb l’Espanyol i s’anava a negociar la meva renovació, però el club només em va fer una oferta econòmica més baixa del que estava guanyant i per a mi va ser una falta de respecte”, afirma en relació amb la seva sortida del club, per posar rumb al Getafe.
Després de l’estança pel conjunt madrileny, amb un curt període entremig de cessió al Swansea gal·lès, Álvaro Vázquez va tornar a l’Espanyol però, segons ell mateix, no era tot tan bonic com semblava. “Tornava a casa, amb la meva família, al club que m’havia vist créixer i m’havia ajudat a ser qui soc, però em vaig trobar un mur infranquejable".
Aquest traspàs del Getafe a l’Espanyol va ser una operació entre clubs que tenien coses pendents d’altres pagaments, i allà van tancar aquests comptes amb mi pel mig”.
Un cop rescindit el contracte amb l’equip perico el juny de 2019 i d’haver passat en forma de cessió pel Nàstic i Saragossa, va fitxar per l’Sporting de Gijón on semblava que en la seva primera temporada tornava a trobar la seva millor versió, però en el seu segon any va marxar a Sabadell, última aventura abans de posar rumb a la Superlliga Índia.
“Vaig anar amb molta il·lusió a Sabadell, però se’n va anar tot en orris... Al cap de poques setmanes d’arribar no veia porteria i després vaig encadenar dues lesions seguides. Un cop vaig tornar de la lesió, l’entrenador ni el club tenien la mateixa confiança en mi”, assegura.
