Un dels moments més complicats en la vida d’un futbolista és quan ha de penjar les botes i comença una nova vida allunyada del terreny de joc. Arriba l’hora de buscar nous camins, reptes i vida professional. Aquest va ser el cas de l'exjugador del Barça, Mallorca, Albacete, Tenerife, Salamanca i Nàstic de Tarragona Antoni Pinilla.
La temporada 2007 -2008 va deixar a un costat la pilota i fa uns anys va agafar amb força un micròfon. La seva nova vida l'ha portat al món de la comunicació, on actualment actua com a comentarista esportiu i ho compagina amb la docència a campus, xerrades i masterclass.
L’exjugador català ha repassat la seva dilatada trajectòria com a futbolista a GolCat i també els projectes en què es troba actualment, on destaca la seva participació en l’equip de la precandidatura a la presidència de la Federació Catalana de Futbol encapçalada per Juanjo Isern.
Des que Antonio Pinilla va penjar les botes, hem vist que no ha parat i ha fet col·laboracions en retransmissions esportives. Com porta aquesta nova etapa?
La veritat és que em trobo molt bé. Actualment, estic molt lligat al món de la comunicació, sobretot a la televisió i a la ràdio, col·laborant en les retransmissions de la Segona Divisió des de fa algunes temporades. També he estat en diferents àmbits de l’empresa i amb el tema de la docència, que sempre m’ha cridat l’atenció.
Actualment és comentarista a Movistar. S'hauria imaginat quan era futbolista que algun cop faria aquest salt?
Quan era jugador mai m’ho vaig plantejar. La veritat és que va sorgir i al principi no sabia si estaria molt de temps, però amb el pas del temps em vaig trobar cada cop més còmode analitzant els partits i fent comentaris a nivell tècnic.
Continua jugant partits amb els amics o té compromisos per seguir jugant?
Cada cop menys perquè vaig patir una lesió justament en un partit de veterans. Molts cops vols fer coses que feies abans i els anys ja no perdonen. Sí que és cert que trobo a faltar jugar un partit de futbol, però sempre que tinc l’oportunitat ho intento.
S'ha plantejat algun cop fer el salt a les banquetes?
Tinc els tres carnets d’entrenador, però sempre he estat més relacionat amb campus, xerrades i masterclass en moments determinats. El ‘gusanillo’ de ser entrenador encara no el tinc, i amb aquestes col·laboracions que he comentat ja en tinc prou per a estar a prop de la gespa i trepitjar el camp.
Amb quin moment es queda de la seva trajectòria com a jugador?
Quan ets jove te’n recordes del teu debut a Primera Divisió. En el meu cas formava part de la pedrera del Barça i sempre somiava a debutar amb el primer equip, un fet que semblava molt llunyà, i quan ho vaig aconseguir va ser un dia molt especial. I en relació a un èxit a nivell col·lectiu em quedaria amb la medalla d’or als Jocs Olímpics del 92’ a Barcelona.
Com es viu una fita tan important com uns JJOO a Barcelona? Recorda cap anècdota de coincidir amb esportistes d’altres disciplines?
Recordo que nosaltres estàvem a València perquè competíem allà el dia abans de la inauguració davant Colòmbia, on vàrem guanyar, i el nostre entrenador, Vicente Miera, no volia que ens traslladéssim a Barcelona per anar a la inauguració. Nosaltres ens vam plantar, i vam dir que era una opció única en la nostra vida que potser no tornaríem a viure. Finalment, van canviar d’opinió i vam viatjar fins a Barcelona per fer la desfilada a Montjuïc. Recordo estar amb en Kiko Narvárez i veure els jugadors de bàsquet de la selecció dels Estats Units, on estava per exemple Magic Johnson amb Michael Jordan. Va ser impressionant estar amb el Dream Team.
Quin és el defensa que més feina li ha donat a l’hora d’enfrontar-te a ell?
El futbol ha canviat molt. Els defenses d’abans eren molt més durs. Potser diria en Chapi Ferrer perquè era un defensa molt difícil de superar, ja que era molt ràpid i fort. Semblava que te’l regatejaves i de sobte ja el tornaves a tenir al davant.
Per contra, un jugador amb qui tingues bona connexió dins del camp?
Al Barça vaig poder jugar amb Laudrup i va ser molt especial perquè jo era molt jove i ell ja era un jugador contrastat. També en la meva etapa al Tenerife podria dir Juanele. Tenia una gran creativitat i m’entenia molt bé amb ell.
Com és l’endemà de la retirada?
És un dia que més o menys ho tens mentalitzat. Gaudia molt de l’entrenament diari i dels viatges, però arriba un moment en què tens família, et fas gran i el físic no t’acompanya. En qualsevol cas, ets conscient que t’arribarà el teu moment però és una etapa difícil de transició, amb moltes incerteses.
Properament, hi haurà eleccions a la Federació Catalana de Futbol. Quin canvi creu que necessita l’actual Federació?
Sembla que recentment totes les notícies que envolten a la Federació venen en forma de conflictes i problemes. Hauria de ser una institució que estigui al servei dels clubs. Ara sembla que és al revés, que els clubs estan en funció de la Federació i cal canviar aquest paradigma. Cal que l'FCF sigui la casa de tots els clubs a tots els nivell, generant recursos als cubs, formacions... Tot això ho han de facilitar. Cal un canvi i que els clubs sentin la Federació com seva.
Vostè forma part de l’equip de la precandidatura d’en Juanjo Isern. Què és el que més et va seduir de la seva proposta?
Fins fa poc, de tots els presidents que ha tingut l'FCF, crec que només els dos últims han cobrat. En Juanjo s’ha compromès a no cobrar si arriba a la presidència, i això demostra que tant ell com la seva directiva seguiran en aquest camí. Tots aquests recursos que es puguin estalviar amb nòmines es revertirà amb els clubs. Hi haurà un estalvi clar, i més ara veient com estan patint els equips. A partir d’aquí, en Juanjo és un home de futbol, que, a més, la seva experiència com a president d’un club de futbol el converteix en un gran candidat per la capacitat de gestió que té. També coneix la Federació perquè ha estat dins. A banda d’ell, les persones que formen part del seu equip crec que poden fer el canvi que necessita l'FCF.
