Una temporada de rècord pels deixebles de Juli Garcia dona l'ascens als de Nou Barris a Segona Catalana
Després d'unes temporades evitant el descens per la mínima - la covid va ajudar a esquivar-ho un any - el
Canyelles, un històric de Segona Catalana (era el club barceloní amb més temporades en aquesta categoria), va baixar a l'inframon del futbol.
D'aquesta manera, l'estiu passat, el president va apostar per un nou projecte. Un nouvingut en la direcció esportiva: Eric Alonso. Amb 25 anys, afrontava el primer any als despatxos. Un nou míster i una plantilla renovada, mantenint els pilars de l’equip que va baixar, eren les bases del grup que volia retornar el barri a Segona Catalana. ”El suport del barri s'ha notat molt, més que en la temporada passada", explica Carlos Jané, president del Canyelles, a Golcat.
El Cerro semblava el màxim candidat pel títol, guanyant els onze primers partits, però els vermells, encara que s'havien deixat alguns punts, els seguien de ben a prop. Els gols de Kevin Buksa, segon màxim golejador (28 gols en 29 partits) i Isra Frieros, erigint-se en el pitxitxi del grup onze amb 34 dianes en 32 partits, són alguns dels noms propis d'aquest Canyelles campió.
El gol a Canyelles ha sigut fonamental: 106 dianes a favor, conjunt més golejador, però també la crucial solidesa defensiva: només 34 gols encaixats. A més, al vestidor hi ha una paraula que repeteix tothom: compromís. "Tenir 25 persones un 28 de desembre, altres que anaven en cotxe a Sants i agafaven el metro... El compromís ha sigut la clau de l'èxit", recorda l'Eric Alonso, arquitecte del projecte.
Els de la muntanya màgica van tenir un match ball a tres jornades del final al camp del Cerro. El Canyelles era líder amb sis punts de marge, i podien ser campions a casa del seu màxim rival. Van caure per 4-2 i li van posar picant al final de lliga.
En l'última jornada, al Canyelles li servia un empat al Municipal del Pere Gol, i així va ser. Un gol d'Isra, qui sinó, a la primera meitat donava tranquil·litat a l'equip, amb l'objectiu de l'ascens a tocar. A més, el Cerro no estava fent els deures i anava perdent a casa. Al final, un gol en el descompte feia que el nerviosisme s'apoderés de Juli que deia als seus jugadors: "¡Que no se juegue más!".
Amb el xiulet final, la tensió acumulada durant tot l'any es va convertir en alegria i tocava celebrar amb el centenar d'aficionats que s'havien apropat a Badalona. La confiança en l'equip era total, ja que les samarretes, al més pur estil de Primera Divisió, ja estaven impreses. Una traca de petards i un Juli Garcia mantejat posaven punt final a la celebració de l'equip sobre la gespa. "La celebració no es va estendre molt més, ja que la majoria treballem el dilluns, però seguir que farem alguna cosa més", promet l'Alonso.
De cara a l'any que ve, a Canyelles continuen sent ambiciosos. L'entrenador després del partit va assegurar al programa de Ràdio Marca, Marcador Catalunya, que la categoria que li pertoca al Canyelles és la Primera Catalana i que lluitaran per arribar-hi allà. El president però, prefereix tocar més de peus a terra: "el primordial és mantenir la categoria, després ja veurem”.
