L’Artesa de Lleida ha pogut celebrar els seus 100 anys d’activitat amb un merescudíssim ascens a Primera Catalana. El tercer en sis anys
Can Manos és un bar situat a Artesa de Lleida. Un tipus de local que potser alguns despectivament dirien “bar típic de poble”. Aquests establiments, però, molts cops acaben sent millor que els més pretensiosos.
Can Manos és un bar que ha viscut moltes històries. Moltes parelles celebrant el seu amor, grups d’amics que han crescut allí. Dinars i sopars de treballadors que es posen al dia de la feina... I festes, moltes festes.
Però cap com la viscuda aquest cap de setmana.
Després de golejar l’Artesa de Segre a casa per 7-1 i
certificar l’ascens directe a Primera Catalana,
els jugadors de l’Artesa de Lleida van voler celebrar aquest èxit al bar que tantes copes i cerveses els ha servit, guanyessin o perdessin. Can Manos va ser altre cop partícip d’una bonica història amb final feliç. “
Encara em dura la ressaca”, deia entre riures
Sergi Reig, entrenador de l’equip.
El preparador de les terres de Lleida és el segon any que es troba dirigint aquest grup. “És un grup humà fantàstic i amb molta gana. Estic molt orgullós de tots els que en formem part”, afirma amb orgull. L’any passat l’Artesa ja va fregar l’ascens a Primera, però es va quedar a dos punts del Balaguer i l’Alpicat. Si bé ambdós equips es troben en situació de descens, rau l’opció que l’any que ve es retrobin amb l’Artesa de Lleida a la màxima categoria del futbol català.
El club blanc-i-blau és un equip que sempre té al cap atacar. “Al final, un bon atac és la millor defensa”, remarca en Sergi. La pressió alta després de perdre la pilota és una de les altres senyes d’identitat. Però en categories tan intenses i de perfils més variats, reconeix que també s’han sabut adaptar a diferents estils de joc i situacions.
Amb una de les plantilles més joves de Segona Catalana, l’Artesa de Lleida ha aconseguit una fita històrica. “L’edat és un número. És cert que potser l’any passat aquesta inexperiència va passar factura en els moments claus, però això els va ajudar a aprendre de pressa i no cometre els mateixos errors aquest curs”, destaca.
Que la majoria dels jugadors “siguin de la casa” ha ajudat a crear un grup més unit. “Per molt que no siguis d’Artesa, si després dels partits i entrenaments et quedes, per exemple, a fer unes cerveses crees unes sinergies ideals per l’equip”.
El projecte, que ha viscut tres ascensos en sis anys, es troba en fase de creixement. “Hi fiquem moltes hores i amb molta il·lusió de cara a la nova temporada”. La directiva i l’staff tècnic saben de la dificultat de Primera Catalana, “però hem vingut a aprendre sobre les institucions a les que farem front, no tenim por. Serà un repte majúscul i dur el nom del poble arreu de Catalunya és un orgull”. Artesa de Lleida, amb 1505 habitants -segons el cens de 2022- serà un dels municipis més petits de tota la categoria.
Aquest ascens s’ha viscut de forma més dolça i no pel pastís de crema que jugadors, directius i staff es van menjar a Can Manos. S’ha donat la casualitat o el destí, que l’any que l’Artesa de Lleida celebra els seus 100 anys d’activitat, el club ha aconseguit aquest històric ascens. “Potser va ser una motivació extra, tot i que no ho haguéssim parlat durant tot l’any”, finalitzava amb un somriure en Sergi.
Molta sort a l’Artesa en aquesta nova aventura a Primera Catalana!
