10 anys després de quedar-se a les portes de la Primera Catalana, el conjunt de Manu Gracia vol tornar a intentar fer història
El 16 de juny de 2012 va ser una data molt cruel en la història del
CCD Turó Peira.
El conjunt dirigit aleshores per Gerard Albadalejo es va quedar a les portes de la Primera Catalana. Al partit d'anada de la promoció d'ascens va caure golejat a Sant Cugat per 5 gols a 0.
Els barcelonins necessitaven un autèntic miracle per fer història i jugar per primera vegada al màxim esglaó català.
Tot i tocar amb la punta dels dits l'ascens,
el 5 a 1 del partit de tornada no va ser suficient i les llàgrimes i tristesa va envair el Municipal de la Peira. 10 anys després d'aquell curs, Manu Gracia - integrant del Turó 2011 - 2012 - dirigeix l'equip des de la banqueta i els jugadors Iván Cortés i Joni Paredes encara segueixen defensant els colors blanc-i-verd a la gespa.
La travessia durant aquesta dècada al Turó no ha estat gens fàcil. Un descens a Tercera Catalana, una miraculosa salvació 'in extremis' a Tercera, el retorn a Segona i la reestructuració de l'equip fa quatre temporades per tornar a ser un conjunt competitiu. Tota aquesta metamorfosi ha esdevingut un Turó fiable i creixent.
Des de la modèstia, el nou equip de la Peira s'ha convertit en un 'os dur' del nou
grup 5 de Segona Catalana. En les cinc jornades disputades, els de Manu Gracia sumen les cinc victòries i acumulen quatre enfrontaments amb porteria a zero. Us presentem el Turó de la Peira 2021 - 2022.
"Com a entitat, el Turó no ha de tenir el clar objectiu de buscar i necessitar l'ascens a Primera Catalana sinó més aviat la permanència. Ara bé, des que vam tornar a Segona Catalana, ja s'ha vist que som un equip i un conjunt amb aspiracions ambicioses. Després de la pandèmia tenim aquest regust intern de lluitar per aquesta fita", ens presenta Manu Gracia.
La direcció esportiva ha renovat pràcticament tots els jugadors dels curs passat i mantenen el bloc de fa tres temporades, un dels secrets del conjunt compacte que representen. Amb només quatre incorporacions, estem parlant "d'un equip molt sòlid", integrat per jugadors amb veterania i joves amb projecció.
"Som una plantilla molt similar al de la temporada 2018 - 2019. Iván, Tejera, Bauli, Joni, Villejas o Peli ens aporten aquest punt d'experiència en la categoria i ens donen al cos tècnic un cop de mà en la gestió de vestidors. Són tot un exemple de compromís per als joves. Arriben els primers als entrenaments i són amics amb els quals vaig compartir vestidor".
La bona feina al club i l'aposta per jugadors amb futur ha cridat l'atenció dels equips de Tercera Divisió i Primera Catalana. L'interès i aposta de la UE Sants per Abdul Bandeh n'és l'exemple més recent. Un club humil però referent i que treballa amb autèntica professionalitat.
Un projecte sense sostre i un conjunt camaleònic
Tot i que els inicis de temporada no són fàcils i s'ha d'agafar ritme de competició durant les primeres jornades, el Turó fa fàcil allò difícil: 15 punts de 15 possibles. "N'hi ha equips que en les primeres sis jornades es poden trobar a la cua de la taula i a mesura que avanci el curs comencin a ubicar-se al lloc que els hi pertoca. El temps ubica tots els equips en la posició que li correspon i la classificació és aquesta però no és decisiva, ni de bon tros", argumenta Gracia.
Tot i la humilitat del vestidor, el projecte personal de Manu Gracia al Turó encara no ha arribat al seu sostre. "És la meva Sagrada Familia però encara tenim molt a dir. No s'ha arribat al cim", alerta amb ambiciós. "No tenim cap pressió. Cada setmana són tres punts en joc i merescudament hem fet ple. Hem començat amb molta solidesa i quatre partits amb porteria a zero. Això és un bon símptoma que la realitat és bona i esperem que segueixi per aquest camí".
D'altra banda, el Turó s'ha d'adaptar cada setmana al terreny de joc, ja sigui al seu Municipal o al dels rivals. "Des de fora pot semblar que tenim un avantatge per tenir el camp més petit de la categoria. Segurament, és la visió que poden tenir des de fora però internament tenim un punt de vista molt diferent. Tenim una instal·lació encara més petita que San Juan o Canyelles i cada 15 dies ens hem d'adaptar a un camp diferent".
"Per a mi és més fàcil adaptar-me només en un o dos partits concrets que no pas cada dues setmanes. La plantilla està molt compensada. Quan juguem a casa tenim un sistema i quan ho fem a domicili el model és un altre. A mi m'agrada jugar més a fora de casa perquè m'agrada tenir la pilota", reflexiona Gracia.
Els candidats a l'ascens
Pel que fa a la resta d'aspirants a l'ascens, el ventall aquest curs al grup de Barcelona és molt ampli. No hi ha cap conjunt amb unes opcions molt definides sinó que les possibilitats són força àmplies. "Els grups de Barcelona sempre són els més difícils. Som 16 conjunts, tots de Barcelona, Maresme i Vallès Occidental".
Per història, el tècnic del Turó veu equips concrets que tenen més pressió d'ascens. "Montcada i Masnou són dos històrics amb gran experiència a Primera Catalana. Veig un grup de set equips amb opcions d'ascens i entre aquests diria San Juan, Europa i Masnou. El filial escapulat és un conjunt molt ben treballat i el Vilassar B és un nouvingut molt guerrer", analitza.
L'espina clavada de l'any 2012
Tot i que la majoria de l'actual plantilla no té el record d'aquell 'no ascens' de la temporada 2011 - 2012 n'hi ha dos jugadors i l'actual entrenador amb el regust amarg de quedar-se a les portes de la Primera Catalana, fa tot just 10 anys. Manu Gracia va disputar el partit d'anada amb la mala sort de lesionar-se al minut 8. El capità Iván Cortés i el migcampista Jonathan 'Joni' Paredes.
"Ens vam quedar molt a prop de fer història. El club ho recorda. Molt possiblement es pot tancar un cicle personal si s'aconsegueix l'ascens a Primera en la meva cinquena temporada al capdavant de l'equip. Vaig aconseguir una salvació miraculosa a Tercera Catalana en la meva primera temporada, després l'ascens a Segona Catalana i una tercera posició al retorn del club a 2cat2. Veurem fins a on podem arribar", recorda amb il·lusió Gracia.
Doncs això mateix. Veurem. Molta sort, Turó!
