L’equip manresà va renèixer fa quatre anys tot i que no ha estat un retorn a la vida gens fàcil, amb fins a tres exilis i en unes condicions gens fàcil
El títol de lliga al
grup 2 de Quarta Catalana i l’ascens a Tercera ha suposat una treva per a la gent lluitadora que integra la
UE Sant Pau Manresa. No concretarem en el primer equip, ja que, ara com ara, el club només el forma un únic conjunt i des de la més extrema precarietat.
Tot i ser una entitat que ja supera el mig segle de vida. L’any 2012 va congelar la seva activitat i no va ser fins la temporada 2017 - 2018 quan tornar a inscriure un conjunt a Quarta Catalana. El barri, i més concretament l’històric directiu José Ángel Garrido, volien recuperar l’activitat esportiva entre els seus joves.
“Fa quatre temporades, un grup d’amics vam refundar el club, quan la majoria teníem 18-19 anys, sense tenir camp, pressupost i començant de zero”, relata l’entrenador de l’equip, directiu i exjugador, Marc Andreu.
Els inicis mai són fàcils a cap entitat. Però amb voluntant, esforç, compromís i equip tot és molt més senzill de germinar. “Durant els primers mesos entrevàvem al camp de sorra del Congost. Anàvem a còrrer, sense pilotes i així vam fer la primera pretemporada. Poc després ja vam parlar amb l’Ajuntament per poder començar al camp del Xup, i posteriorment vam marxar a Castellgalí...l’equip es va començar a fer amb amics”, exposa Andreu.
La UE Sant Pau es va fundar l’any 1955 i ha arribat a jugar a Primera Territorial durant els seus darrers anys del seu primer cicle de vida. Sense futbol base i cap ingres econòmic destacat, són els jugadors qui mantenen amb vida l’entitat. “Any rere any hem anat a creixent i fins a la darrera temporada els jugadors es pagaven la fitxa i hi havia una quota per temporada. San Pau és un barri molt petit de Manresa”.
Després de tres temporades a cavall entre Manresa i les rodalies de la capital del Bages, la passada temporada es van poder consolidar al camp de la Pirinaica. “La temporada anterior ja vam poder jugar a la Pirinaica i tenir gespa ajuda a atraure jugadors o evitar que alguns marxin. La propera temporada jugarem al Congost”. Canvi consolidable d’escenari.
La manca de manteniment del camp de futbol de Sant Pau no els hi permet, ara per ara, jugar al barri. Però temps al temps. “Encara també és d’hora per tenir futbol base però a curt termini sí esperem tenir-ne un parell o tres equips formatius, quan tinguem camp propi”.
De jugador a entrenador, amb 23 anys
“L’entrenador que teníem el curs passat no volia seguir i jo tenia en ment començar a entrenar al futbol amateur. Si l’entrenador hagués seguit, hauria continuat jugant a futbol. Mai hagués imaginat aquesta situació, i més quan bona part de la plantilla és més gran que jo. He gaudit molt aquesta temporada a la banqueta”, relata Marc Andreu, un dels entrenadors més joves que la propera temporada s’asseurà a Tercera Catalana.
D’altra banda, l’entrenador del Sant Pau també executa les funcions coom a secretari del club, formant-ne part de la junta directiva. “El projecte es comença a consolidar tot i que les despeses les seguim vigilant molt (lloguer, pilotes, material…). Els jugadors i el club veuen que comencem a ser un club. El proper any, per exemple, tindrem samarretes per als entrenaments”, especifica.
Tot i la gran alegria que suposa un ascens de categoria, “Tercera Catalana ja és un nou esglaó”i “el club no vol que sigui una temporada ascensor”. El debut del Sant Pau a Tercera Catalana serà molt il·lusionant i amb gent jove del barri i Manresa.
