Marín (Barcelona, 1963) és d’aquells presidents del futbol català que mai es mosseguen la llengua i sempre diuen el que pensen. Defensa la seva EE Guineueta fins al final i està vivint els millors anys esportius i estabilitat econòmica des de la seva arribada a l'entitat de Nou Barris l'any 1997.
25 anys al capdavant de la institució de la 'guineu' amb l'objectiu de fer un pas endavant al futbol base a curt termini i superar els 32 conjunts que actualment formen el club que presideix.
Fa poc més d’un mes va renovar la seva legislatura per quatre anys més a la EE Guineueta. Quants anys suma al club com a president?
Aquesta temporada sumaré 25 anys com a president, en dues etapes diferents. Vaig estar fora tres anys.
Déu-n'hi-do
Un quart de segle, sí, sí.
Com era aquella Guineueta dels anys 90?
Uff…Quan vaig començar, la veritat que el club estava força bé, començàvem a treballar el futbol base i la veritat que molt bé. Quan vaig marxar, durant aquell període es volia potenciar més el primer equip i el futbol base va quedar una mica més oblidat... Ara volem tornar a reforçar aquesta estructura amb més equips i categories. El primer equip el teníem a Segona Regional.
Li arriba a dir el Centeno de fa 25 anys que ara tindria el primer equip a Tercera...
És molt difícil això que hem aconseguit, i més a Barcelona. Ser president d’un club a Barcelona i voler tenir aspiracions és molt complicat. A Barcelona només hi ha 4 clubs en categoria nacional (Europa, Sant Andreu, Sants i Guineueta), a excepció de Barça i Espanyol, que estroben en una altra galàxia. L’Ajuntament ens ho posa molt difícil. Hem de fer mans i mànigues a la capital per poder aspirar a un objectiu. Sense ajuts i pagant per jugar.
Quina despesa teniu?
Nosaltres paguem un cànon i després totes les despeses de manteniment i personal.
En quina situació es troba el canvi de gespa?
Aquesta és una altra. Aquest any no hi haurà gespa nova. Hi ha camps a la ciutat de Barcelona amb 8 anys de vida i el nostre que tindrà 12 aquesta temporada encara res de res. No entenem el criteri dels tècnics municipals.
Parlem del primer equip. Arribar a Tercera no és gens fàcil i hi ha dues formes de fer-ho: amb treball o amb diners. Vosaltres veu arribar amb treball i molta fe.
Tenim un els pressupostos més baixos de la categoria, conjuntament amb el Sants. Nosaltres hem arribat a Tercera Divisió amb un equip que penca, que vol treballar i amb moltes ganes. S’ha de reconèixer l’equip que vam tenir la passada temporada i ha treballat de valent per aconseguir aquest somni. Després també hem de sumar aquesta sort al play-off, que això també influeix. Pots fer una gran temporada, però després pots tenir molt mala sort en només 10 minuts.
Quina previsió tenieu de la Tercera Divisió?
Gaudir, aprendre...és una experiència nova. La nostra il•lusió és intentar mantenir la categoria. Seguirem lluitant fins al final i intentar-ho. Som conscients que ho tenim difícil. No tots els equips poden dir que han estat a Tercera Divisió.
A l’Atlético de Madrid, Simeone no està tenint la seva millor temporada, però té un bon bagatge al club per seguir ferm i estable a la banqueta. Hi ha un context semblant amb Luis Gallego?
Luis Gallego ens ha fet campions de Segona Catalana, de Primera i ara a Tercera Divisió. Sempre he dit que tindrà el meu suport. Tota la sort que vam tenir la passada temporada aquesta no la tenim. Tenim molt mala sort. Hem tingut fins a vuit lesionats en una mateixa jornada, incorporacions que no sumen, lesions inesperades, efectivitat...tenim molt bona plantilla i patim derrotes ajustades, a excepció d’una golejada. Tercera Divisió és un altre món, amb jugadors que viuen del futbol.
Què li transmet la seva gent després d’aquesta nova renovació de mandat?
La gent està contenta amb la gestió. Pares, socis, entrenadors...mantindrem la nostra filosofia. Si baixem aquesta temporada tornarem a intentar l’ascens el curs vinent i amb aquesta primera experiència.
Què destacaria?
Hem potenciat el futbol base, hem deixat enrere un dèficit molt important amb un balanç de 0€...estem fent una gran feina la Junta.
Quin era el dèficit?
Uns 50.000€, aproximadament. A Segona Regional, era una xifra molt elevada.
Què li ha sorprès de Tercera Divisió?
Esportivament parlant, la Tercera Divisió és un món professional. A Tercera hi ha molta gent que viu del futbol.
Entre els clubs hi ha relació?
Hi ha una persona que representa els clubs i és portaveu dels representants al grup català. Però la Federació és un desastre, molt malament. Encara no hem cobrat el total de l’ajuda. És una vergonya. Si el teu club té afinitat amb la FCF, cobraràs aquesta ajuda sense cap problema,de Segona RFEF o Tercera RFEF. Fa mes i mig hauríem d’haver cobrat la segona part, però encara no hem vist res. Qui paga és la RFEF, no la FCF. La Catalana només és un intermediari. Tenim tota la documentació presentada, però no tenim l’ingrés.
El pressupost del club és de 362.000€ i el primer equip uns 100.000€, d’aquest total. Esperem poder disposar d’aquest ingrés de la FCF aviat, que suposa pràcticament la meitat del nostre pressupost destinat al primer equip.
Creu que més presidents haurien de mostrar el seu malestar?
Els presidents tenen por. No volen que la FCF els perjudiqui si diuen el que pensen. He mostrat el meu malestar amb l’actual Federació i automàticament no han volgut tenir cap relació amb mi. Jo col•laborava amb la FCF a través de la meva feina i em volien intentar fer fora de l’empresa. Son uns gàngsters. Des de fa un any no puc tenir cap relació amb ells. Només espero un canvi a la Federació en les eleccions d’aquest any.
