El FC Pirinaica ha estat capaç d’assolir dos ascensos seguits, de Tercera a Primera Catalana, i busca consolidar-se al màxim esglaó català
És ben sabut que a
la ciutat de Manresa es viu un gran ambient de futbol. Equips com el Club Esportiu Manresa i el Club Gimnàstic de Manresa han fet història tant a nivell de futbol base, com en categories més professionals. És més, el primer equip del CE Manresa és ara un dels nouvinguts al grup 3 de Segona RFEF.
A aquesta llista s'hi ha sumat un club que, amb el pas dels anys, ha anat progressant, al mateix nivell que un dels barris més carismàtics i humils de la ciutat, com és el de la Mion-Puigberenguer. Efectivament, estem parlant del
Futbol Club Pirinaica.
La 'Piri' és un club jove, fundat l'any 1979, i que el passat mes d’octubre va iniciar un nou camí, en la primera temporada que el seu primer equip competeix a
Primera Catalana. “
Fa 9 anys vam començar a treballar la directiva actual del club.
En aquell moment, encapçalat per Manel Artero i José Sebastián, no funcionava del tot bé, i vam agafar la iniciativa per entrar-hi. Des de llavors, s’ha intentat treballar cada dia, crear una estructura de club, créixer i fixar nous reptes”, relata
Gerard Checa, el president del Pirinaica.
“El club ha tingut un creixement molt gran, gràcies a les ganes que hi ha de fer coses, de treballar com si fos una feina, i de ser una mica professionals. Tothom hi ha col·laborat i, esportivament, també s’hi han donat els seus èxits. Hem pogut pujar a Primera Catalana i, de retruc, el futbol base cada vegada va a més”.
Un creixement que ha permès l’arribada de nous jugadors, interessats per la proposta del conjunt vermelló: “Per la ideologia del club, des de la directiva no volíem descartar cap jugador que ens havia donat l’ascens a Primera. La clau era mantenir el bloc, i quan es van conèixer les baixes, el que es va intentar va ser incorporar experiència. Es van cercar jugadors propers, que tinguessin clar que volien jugar al club, i reforçar l’equip”, assegura Checa.
Aquest ascens a Primera Catalana ha suposat un salt d’importància del club, no només a escala municipal, sinó que també en el conjunt de la comarca del Bages: “Per categoria som el segon equip de la comarca, tenim el primer equip a la divisió que el tenim, i ho sentim també així. És un grup que en aquesta primera volta ha tingut dificultats, és la primera vegada a la nostra història que juguem a Primera Catalana. Som un club especial i, per tant, la nostra plantilla és perfecta per Primera”, sosté el president del Pirinaica.
Un equip que, des de la seva arribada a la categoria, ha intentat estar a l’altura del que ha demanat cadascun dels partits disputats fins al moment: “Competim cada partit i som capaços de guanyar a qualsevol. Fins ara, hem competit tots els partits, menys en dos, en els quals ja vam parlar a posteriori amb cos tècnic i jugadors sobre com calia afrontar els propers. Tenim l’equip perfecte per les característiques del Pirinaica, i per tal d’assolir els objectius”.
El Pirinaica és un club amb les seves particularitats i un reflex de l’entorn social i l’ambient que es viu al seu barri, la Mion-Puigberenguer: “Al principi, el club estava molt tancat al barri i la ciutat de Manresa. Amb el pas dels anys ha canviat, i això ha fet que ens hàgim pogut integrar, obrir més a la ciutat. Avui en dia, tenim al futbol base, jugadors de totes les zones de la ciutat”, explica Checa.
“El barri de la Mion és un barri que es va crear amb la immigració que va venir a treballar a Catalunya. Se’l van construir els seus propis habitants, i amb molta col·laboració veïnal. Aquest sentiment perdura a través del club de futbol. El Pirinaica som una família. Qui ve, ho té clar i s’autoaplica aquesta forma de sentir el club”, detalla Gerard Checa.
Eladi Gallego, l'artífex de la gesta
Un dels que també té interioritzat aquesta manera de sentir el club, és el seu entrenador, Eladi Gallego: “La directiva i el cos tècnic tenim una molt bona relació, una relació diferent. Vaig arribar al club fa 5 anys, venia d’un altre club, què era el rival del Pirinaica, i al principi ens va costar una mica a tots adaptar-nos, però realment tenim una molt bona relació”, exposa Gallego.
Una relació de complicitat, que també es traspassa al vestidor, i entre els integrants de la primera plantilla: “Aquí tothom s’ajuda. Intenten recolzar al company perquè millori, mai hi ha cap retret entre ells, i estan disposats a donar un cop de mà al club amb el què necessiti. Aquest cap de setmana s’ha organitzat un torneig de futbol base, i els jugadors hi aniran per ajudar al club. Fan el que calgui al club, perquè el club fa molt per ells, independentment que no puguin cobrar”.
Això és el que també fa possible aquest bon moment de forma de l’equip a la lliga: “Ara el nostre objectiu principal és separar-nos del grup de baix. Això encara no ho hem aconseguit. Tampoc mirem les posicions de dalt, són equips que estan a un altre nivell, però contra els que hem competit. La nostra intenció és separar-nos del grup de baix, per no patir a última hora”, assenyala Gallego.
Una part de la culpa que el club, sigui avui en dia a una categoria com la Primera Catalana, és mèrit de la seva afició que des dels inicis a Tercera Catalana no ha parat de donar senyals de suport: “Donar-los-hi les gràcies. Creuen molt en nosaltres. Ens animen, fins i tot, fora de casa ve molta gent. És impressionant com el barri s’ha implicat en l’equip”, conclou Eladi Gallego, l’entrenador del Club de Futbol Pirinaica.
