Nicolás Magno (Boulogne Sur Mer, Argentina, 1996) va arribar a terres catalanes el mes de setembre del 2020, en un context de pandèmia originada per la COVID-19 i, que al seu país natal, l’Argentina, les seves conseqüències es van veure més agreujades que en altres indrets del món.Una trucada, però, ho va canviar tot.
“Un representant de l’Atlètic Lleida (Lliga Elit) va contactar amb mi i em va explicar que es formava un nou projecte esportiu a la ciutat, amb ambició. Volia provar-ho i vaig acceptar el repte”. Malgrat tenir clar en un principi el seu futur, i davant aquesta oportunitat que li donava la vida, va haver de prendre i d’una forma premeditada una decisió que per ell era realment molt important:
“No era fàcil deixar-ho tot, el teu país, però no me’n penedeixo de res. Quan arribo a Lleida, al cap d’uns mesos es torna a parar tot per les restriccions. Torno a Argentina i m’arriben ofertes de clubs d’allà, però ja tenia més o menys feta i pensada la meva vida a Catalunya. Vaig rebutjar aquestes ofertes i no em vaig decidir per aquesta condició, però guanyava cinc vegades més en un Primera Catalana com l’Atlètic Lleida, que en un dels clubs de la Segona Divisió argentina que em volia fitxar durant aquella temporada. També era un pas que em permetia pensar en futur a nivell professional però també per les aspiracions que tinc en l’àmbit personal”, exposa Magno, actual jugador del Mollerussa.
Nico arribava a Lleida procedent del CA Acassuso, de la
Tercera Divisió argentina i, arribar a Primera Catalana no va semblar des d’un
principi un impediment pels seus objectius a complir com a futbolista: “Tenia
les ganes d’assentar-me en categories superiors, però tampoc tenia pressa en
aquest sentit. Era part del procés i, arribar a un lloc com Lleida, que m’havia
obert les portes per començar una nova etapa vital i, a nivell esportiu tampoc m’importava fer un pas enrere, perquè amb l’ambició
que tinc sé que en puc fer dos més endavant i lluitar pels meus objectius”,
assegura Magno.
Després de dos anys jugant al Ramon Farrús, Nico Magno acceptava l’oferta del Mollerussa, un equip que acaba de pujar i, que actualment competeix al grup 5 de Tercera RFEF. Un club que l’està ajudant a créixer com a persona que té diferents fites entre cella i cella i, que vol assolir els pròxims anys de carrera com a futbolista: “El Mollerussa és un club que té un entorn que busca i treballa pel benestar de la seva gent i dels seus jugadors. Em van fer sentir molt còmode des del primer dia i mai m’he sentit sol. Sempre estan atents, busquen potenciar i millorar el futur del primer equip i del seu futbol base perquè cada dia sigui millor”, defineix Magno.
Alba Rivera / CFJ Mollerussa
Així doncs, la seva aposta pel Mollerussa creu que és un pas que havia de fer en la seva carrera per complir el seu gran somni: “Sento que tinc molt per aportar com a futbolista. El meu objectiu és créixer i arribar un dia a ser jugador de Primera Divisió, treballo físicament i a tots els nivells perquè sigui així. El meu cap des de ben petit que em diu que hi he d’arribar i, tinc confiança de poder arribar-hi. Tinc 27 anys, l’objectiu ara és establir-me a Tercera RFEF, però em plantejo estar cada curs en una categoria més alta. Qui no et diu que amb 29 anys estic a Primera RFEF, sé que d’aquí a dos anys hi puc arribar i, per això, ara m’estic preparant per fer-ho”, sosté Magno.
“Els meus pares i el meu germà han vingut aquest any a viure a Lleida, on acaben d’obrir un bar al carrer Major de la ciutat. Ells saben que no m’involucro en el projecte. No perquè no vulgui treballar, sinó perquè estic focalitzat de forma exclusiva al futbol per estar cada any més a prop d’arribar on m’he proposat”.
Malgrat tenir la seva vida feta a Catalunya, no oblida els seus orígens: “He crescut, tots els argentins ens hem format veient a Leo Messi. Sempre l’he admirat, juntament amb el Cholo Simeone. Són dues persones que transmeten molt caràcter, ímpetu i representen a l’argentí que l’apassiona el futbol. El dia de demà vull ser entrenador i el seu missatge el tinc molt en compte i aprenc constantment de tot el que ells saben”, explica.
Nico recorda i és fins a cert punt, crític pel que fa a com és l’afició pel futbol a Argentina i com, d’aquesta manera, va lligada amb la forma de viure de la seva gent: “La societat en si és molt extremista. Tots els problemes que pot arribar a tenir l’argentí els descarrega al futbol. Quan vas a veure un partit de futbol al meu país, veus com els aficionats treuen tot el que porten dins, tota mena d’emocions que s’externalitzen. Això és bo, però també negatiu en certa manera, perquè l’aficionat argentí no sap mesurar i controlar els seus sentiments durant els noranta minuts que dura el partit”, reconeix.
“Des de petit, quan jugues a futbol en etapa formativa, t’ensenyen a viure-ho de forma passional. T’inculquen des de sempre que has d’entrenar i jugar per a guanyar. I això és perillós, per la reacció que pots tenir quan perds. Tot el que fa la societat argentina, ho transmet amb molta passió. Una passió extrema. Aquí Catalunya, la mentalitat és diferent. Per altra banda, és bo aquest sentiment perquè els argentins en totes les disciplines esportives demostren que són uns grans competidors”, afegeix.
Una sensació que el defensa del Mollerussa percep de forma similar cada diumenge, quan el conjunt del Pla d’Urgell disputa els seus partits de la Tercera RFEF com a local: “La meva forma de jugar és viure-ho i entregar-me completament al camp. Si l’espectador veu que l’equip ho dona tot, és sent identificat amb aquest equip és clau perquè es creï una fidelització. Quan l’equip treballa, entrena i es prepara per competir al màxim, l’afició se sent representada. Aquesta és la manera com concebo i veig que el futbolista s’ha de prendre a si mateix el futbol per ser cada dia millor en tots els sentits. Passa per aquí", conclou Magno.
