Marc Torrejón segueix gaudint del futbol a Segona Catalana amb la samarreta del CE Llavaneres, subgrup 2B
Amb pràcticament 400 partits al món del futbol professional,
Marc Torrejón (Mataró, 1986) va decidir penjar les botes la temporada 2018 - 2019 amb 33 anys i després d'aconseguir l'ascens a la Bundesliga amb la Unión Berlín.
Tot i així, el defensa maresmenc,
subcampió de la Copa de la UEFA amb l'Espanyol l'any 2007, mai s'hauria imaginat que tres anys més tard
de jugar a Alemanya arribaria a jugar
a Segona Catalana, defensant la samarreta del
CE Llavaneres. Com es va concretar aquest acord i com està sent la seva experiència al futbol regional català?
Aquest curs 2022 – 2023 és el seu segon any de Marc Torrejón a segona regional i a GolCat parlem amb el jugador del CE Llavaneres.
Està retirat Marc Torrejón?
Jo crec que sí
En quin moment va decidir fer el salt del futbol professional al futbol amateur?
Jo vaig acabar la meva etapa professional a l'Unión de Berlin. En aquell moment, encara volia escoltar propostes esportives, però no van ser prou atractives per continuar en un futbol professional o semiprofessional. Vaig començar a practicar altres esports, em van agradar i va ser en aquell instant quan vaig penjar les botes.
Més tard, uns amics que jugaven als veterans del Llavaneres em van convidar a jugar amb ells i em vaig apuntar. Només vaig jugar dos partits perquè després va arribar la pandèmia. Quan va tornar l'activitat, el Llavaneres va pujar a Segona Catalana i un amic em va dir si volia estar al seu cos tècnic i l'ajudés amb la preparació física. Aquest món amateur no el conec i em van fer fitxa de jugador perquè hi havia disponibilitat i així podia formar part de l'equip. Jo els vaig transmetre que si també havia de jugar partits no ho volia fer de defensa. Jo ja havia jugat de defensa professional i si ho feia al Llavaneres volia tenir una vocació més ofensiva.
De mica en mica vaig començar a jugar partits, però sempre de forma relativa perquè ho compagino amb altres esports i em lesiono sovint. Finalment, l'equip es va salvar i aquest any em van oferir continuar i vaig acceptar, novament, amb la mateixa condició.
Què tal la nova posició i rol més ofensiu?
Ara estic jugant de migcentre i algun gol hem fet. M'ho passo molt bé i ara és diversió. La pressió o tensió que tenia al futbol professional no la tinc al Llavaneres. Evidentment, també aplico la meva professionalitat al meu club, però no és la mateixa que al món professional.
El seu cas no és gaire habitual. Coneixes altres companys de l'elit amb la mateixa situació?
Nivell tant amateur no, però hi ha altres jugadors de Primera Divisió que han jugat després a Tercera. Javi Chica va jugar a la Fundació Grama, Robusté juga ara al Vilassar. Són excompanys amb qui he compartit vestidor i segueixen gaudint del futbol. Quan t'agrada un esport i les lesions t'han respectat, la pilota és molt passional.
S'ha trobat amb excompanys o rivals de la teva generació?
No m'ho han arribat a dir, però sí s'hauran sorprès i això ho veus. Sí que m'he enfrontat a algun rival amb qui ja em vaig enfrontar a Divisió d'Honor Juvenil. Tampoc sóc un jugador gaire conegut perquè es sorprenguin molt (riu).
L'ha sorprés a Marc Torrejón el nivell de Segona Catalana?
El nivell és força correcte. Hi ha jugadors i joves amb qualitat i molta força. Jo vinc d'un món professional i la mentalitat és diferent. En aquestes categories, el futbol no és sempre la seva prioritat. No hi ha aquella força mental de pensar si d'aquí a cinc anys estaran a un nivell semiprofessional, per aquesta raó hi ha nois que no s'esforcen al màxim per intentar poder arribar a aquest nivell. Crec que hi ha bona matèria prima que amb més esforç es podria tenir aspiracions més altes. Mai se sap, però potser arribarien a Primera RFEF o Segona RFEF.
Quines ofertes ha rebut durant aquests darrers dos anys?
Quan vaig tornar d'Alemanya vaig tenir ofertes d'equips de Segona Divisió B. UE Vilassar o CE Mataró també són propostes que he tingut. Estem parlant de categories superiors i la responsabilitat, sacrifici i exigència és superior. A Llavaneres estic bé, és el meu poble i em diverteixo. La meva prioritat és gaudir al Llavaneres. Al Vilassar o al Mataró ja hauria de deixar de banda altres coses i hauria de tornar a jugar de central.
Des de fa uns anys practica crossfit i la condició física és, fins i tot, millor que companys més joves...
I algun rival també s'ha sorprès dient-me que encara podia córrer i podia jugar a futbol...(riu). Els companys també tenen un bon estat de forma i corren molt. Tampoc em puc comparar amb joves de 20 o 21 anys. És un altre nivell físic, tot i que jo tampoc em puc queixar.
Ha convidat a excompanys de l'Espanyol a tornar a jugar?
(riu) L'altre dia em vaig trobar Javi Chica i Ferran Corominas que juguen a Premià i també amb els veterans de l'Espanyol. Segur que si tinguessin l'oportunitat encara jugarien.
Continuarà jugant un any més Marc Torrejón al Llavaneres?
Depèn de molts factors. Si hem fet una bona temporada, segueix el míster i em veig amb cor de continuar divertint-me seguiré.
Amb 35 – 36 anys la condició física encara és molt apta per continuar jugant.
Hi ha aquesta creença que amb 32-33 anys un jugador ja es pot començar a plantejar penjar les botes.
Si les lesions respecten, es té una bona alimentació i hi ha treball es pot jugar perfectament al primer nivell. Modric ha fet un Mundial espectacular, Leo Messi...a vegades és més una barrera psicològica pensar que a partir dels 30 anys un jugador ja és vell. S'ha de valorar la condició física i el rendiment que pot arribar a fer aquell jugador. Amb 32 anys, un jugador pot estar en plenitud sense cap mena de dubte.
Al CE Llaveres actua a la gespa el Marc Torrejón jugador i a l'Escola del Llavaneres el Marc Torrejón pare.
L'entrenador és la persona que ha de fer les indicacions als jugadors, tot i que sí que es veritat que els pares també podem donar consells als nostres fills. Jo intento no ficar-me perquè l'entrenador fa la seva feina i té les seves idees. Al meu fill sempre li donaré consells, però mai des de la grada. M'agrada parlar amb el meu fill perquè a ell li agrada que el valori i li digui com ho ha fet. Aquesta situació és inevitable.
