El Lleida Esportiu segueix traçant el seu procés de reconstrucció. Després de viure unes darreres temporades convulses amb problemes de pagaments i deutes que, fins i tot, van fer perillar la continuïtat de l’entitat, la irrupció dels nous gestors encapçalada per Luis Pereira i Vicente Javaloyes, ha començat a calmar la situació i a Lleida es comença a creure en nou futur.
És més, a nivell esportiu, l’equip es troba en un bon moment i el primer equip arribarà a la darrera jornada amb opcions de play-off. A nivell econòmic, el Lleida encara fa front a tots els deutes que tenen, amb diversos projectes de futur i engrescadors per a l’afició i la ciutat de Lleida.
Vicente Javaloyes analitza l’actualitat del club a GolCat i fa un balanç de tots els moments complicats i desagradables que va haver de viure envers els anteriors gestors del club. També ha reconegut que en uns anys volen retornar el Lleida Esportiu a Segona Divisió, i que es troben en procés de cerca de nous terrenys per a la construcció d’una nova Ciutat Esportiva.
Com esteu afrontant aquest darrer tram de temporada?
Estem amb opcions d’entrar al play-off i això ens manté connectats per portar millor el dia a dia davant els problemes que puguem tenir. Fora del terreny esportiu continuem apagant focs, mantenint el control de les gestions dels anteriors gestors, i treballant per construir una propera temporada més sòlida.
Qui no sigui de Lleida o del Lleida, tindrà un interrogant primordial: Javaloyes és el propietari del Lleida Esportiu o legalment encara tenen poder els Esteve?
Llevat que els tribunals diguin el contrari, actualment els gestors socis i junta directiva del club són aquells que estan sota l’ordre del president Luis Pereira.
Per què va decidir implicar-se en el Lleida Esportiu?
Estàvem afectats per la situació que afrontava el club, en la que anava a desaparèixer el 27 o 28 de gener per impagaments a la plantilla, a més d’altres deutes que tenia. Però veiem que era una marca molt potent, és una ciutat capital de província amb un estadi magnífic, i creiem que hi ha oportunitats de creixement que algun dia donarà la rendibilitat necessària, sobretot si som capaços de tornar el Lleida Esportiu on es mereix, que és a Segona Divisió en quatre o cinc anys. Volem demostrar que es poden fer les coses d’una altra forma i treure el club del pou.
Econòmicament, en quina situació es troba el Lleida?
És molt complicada. La vam descobrir quan vam entrar i hi ha un deute important amb la Tresoreria General de la Seguretat Social i amb Hisenda Pública, a més de tenir amb altres proveïdors. També hi havia deute amb jugadors, i quan vam entrar vam haver de fer front a pagaments de 230.000 euros a futbolistes de la plantilla actual i a jugadors que en les darreres temporades havien jugat al Lleida.
Se sent un salvador del club?
Personalment no, però crec que hem donat una passada endavant perquè el club segueixi funcionant i que la ciutat tingui un equip en una categoria més alta.
Quin ha estat el moment més complicat que ha hagut de viure quan va entrar al club?
Portem gairebé tres mesos i hi ha hagut moments de satisfacció però d’altres complicats. Som persones i realment ens afecta tot el que succeeix, com quan van entrar a les oficines i es van emportar documentació i ordinadors, premis i propietats del club que són dels socis. També insults a les xarxes socials i faltes de respecte, agressions... Són situacions que no ens esperàvem.
En cap moment se n’ha penedit d’aquesta decisió?
No, ja que quan prens una decisió i et trobes situacions com les que hem hagut de viure et serveixen com motivació extra per a continuar treballant amb més energia. Nosaltres sempre anem de cara, amb noms i cognoms, i això identifica a cadascú el seu grau d’actuació i raó que pot tenir. És una llàstima que s’hagi judicialitzat tot, perquè ens hagués agradat un traspàs pacífic.
Ha contactat la FCF amb vostè? I vostè amb ella?
Des del principi ens vam presentar a la Federació com a nova junta directiva i ens van reconèixer. Hi ha documents que contrasten aquest traspàs, i el diàleg és continu tant amb la Federació Catalana com amb la Federació Espanyola.
L'ha sorprès l'escalf de l'afició?
Han respost bé des del primer minut. En el primer partit, des que vam entrar, ja van venir a l’estadi més de 2.000 persones quan abans només venien 200. L’afició necessitava tranquil·litat i que es parlés de futbol, i nosaltres els hi hem ofert això. Han vist que al camp oferim serveis lògics, ja que inclús abans hi havia partits a porta tancada, la llotja no funcionava... Nosaltres no hem fet res especial, sinó que hem fet les obligacions que té qualsevol gestor d’un club que es compromet a participar en una competició i dona un servei mínim que es mereix la seva afició, els seus jugadors, el rival i els mitjans de comunicació.
L’objectiu esportiu és l’ascens a Primera RFEF?
Quan vam entrar l’objectiu era mantenir la categoria perquè havíem perdut molts jugadors, sense haver cobrat cap mensualitat, amb la gespa destrossada fent una inversió important... La situació era molt difícil, però vam traslladar tranquil·litat perquè la plantilla es pogués centrar en la competició. Ja hauríem signat finalitzar la temporada com l’estem fent.
I a llarg termini, quin és l’objectiu?
Sempre hem manifestat que el Lleida és un equip de Segona Divisió A, que ha estat en Primera i ha tornat a baixar. Creiem que en quatre o cinc anys podem ascendir fins a Segona Divisió.
Un dels altres projectes dins del club és la construcció de la nova Ciutat Esportiva. En quin punt es troba?
Hem estat analitzant diferents terrenys. Hi ha diverses opcions, i tot i que la gent pugui pensar que això és un somni nostre, podem dir que s’estan donant passades molt interessants. L’objectiu de Luis Pereira és comptar amb una Ciutat Esportiva que doni servei a tot el club i a la seva base, i fer-ho, segurament, amb altres equips amb els quals segur que arribarem a acords per a poder col·laborar conjuntament.
