Entrevistem Francesc Inglada, president vallesà, i parlem dels seus records i passat del club
El
CF Ripollet commemora el seu Centenari del club durant aquest 2021. L'any 1921,
Pedro Vilet, més conegut com a Pedro de los caballos, creava
l'entitat de futbol més antiga del municipi a la localitat vallesana. Ho feia juntament amb un grup d'amics amb els quals el van inscriure a la "Real Federación Catalana de Futbol" i van fer que el primer equip estigués en la categoria de Segona Regional.
Actualment, Francesc Inglada presideix l'entitat per segona vegada en la història del club roig-i-negre. Va ser el president de les commemoracions del 90è aniversari de l'entitat. Ara, des del 2018, i després d'haver hagut de deixar la presidència durant una temporada, torna a ser el president. A més, Inglada porta més de 40 anys vinculat al club on també ha estat entrenador de diferents equips.
Un segle de vida no és fàcil de gestionar a cap entitat de l'esport més modest. I encara menys fer-ho en temps de pandèmia, com la situació actual que estem vivint. Al llarg d'aquests 100 anys d'història, pel club han passat molts jugadors, entre els quals, alguns acabarien triomfant com van ser el cas de Manel Martínez que va jugar al RCD Espanyol. A GolCat hem pogut parlar amb el seu president, Francesc Inglada.
Un segle de vida no és fàcil per a cap entitat esportiva i, si s'ha de conviure amb una pandèmia, imagino que encara ha de ser més complicat...
Les xarxes socials et permeten estar connectat contínuament i això ha fet que, pot ser, el problema de no poder veure'ns en persona hagi permès portar-ho millor i ens hagi donat, almenys a mi, una satisfacció molt gran. Poder fer els 100 vídeos que s'han fet i que en aquests hi hagués gent dels cinc continents que parlen del Ripollet i el seu centenari, a mi m'ha congratulat molt poder-ho fer. A més, també es va pensar en la canalla i es va pensar en què ens enviessin dibuixos per a poder penjar a les nostres xarxes socials. S'està fent tot el que bonament podem. Volíem fer moltes coses però s'han hagut d'anar restringint i anem fent-les de mica en mica.
Està sent un Centenari molt marcat per la pandèmia però, tot i això, s'estan fent actes. De quina forma està vivint els jugadors i els socis aquest esdeveniment degut a la pandèmia?
Personalment, penso que al principi de la pandèmia es veia molta solidaritat i ara sembla que ens hem tornat una mica egoistes. Encara que les vacunes ens hagin deixat una mica més emparats, amb més defenses però no amb la defensa total, hem de seguir alertes. Com a club, vam decidir no competir a Segona Catalana, ja que vam considerar que no era un moment de prioritzar l'esport a la salut. Aleshores, el soci ho ha trobat a faltar, com ha trobat a faltar altres coses. És una situació complicada que jo espero que, aquest any, es vagi resolent.
Vau tenir la idea de demanar a la gent que enviesin salutacions i vídeos per a les xarxes socials del Club. Quin ha estat el que més us ha sorprès?
Ens va sorprendre molt un que ens van arribar arxius de l'Índia, d'un company entrenador que va voltant pel món amb el futbol. Em va fer molta il·lusió que ell volgués participar.
Quins han estat els millors moments de la història del club que vostè recordi?
He estat en diverses "franges". Quan un és entrenador se'n recorda del primer ascens que va aconseguir en aquest camp, quan encara era de sorra. Un equip format amb un 90% de jugadors de Ripollet i que em va fer molta il·lusió. Va ser la meva primera experiència com a entrenador de l'amateur i sempre la portaré gravada. Hi han fets molt puntuals que sempre recordaré. Com, per exemple, quan gent molt vinculada al club marxen per sempre, com Tomàs Sánchez, en Chipu, en Carlos Sámper... i totes les celebracions. Però hi ha una cosa que sempre recordaré: quan els dissabtes marxo del camp i veig a un nen petit i li pregunto si ho ha passat bé i et diu que sí. Això, realment t'agrada i fa que continuïs al Club. Cal recordar també el paper d'Andrés Cárceles que, amb 80 anys, i un dels autors del llibre del Centenari, encara segueix col·laborant amb el Club. Una persona molt important de la història de l'entitat.
Feia menció al llibre del Centenari. Què podem trobar en aquest llibre?
El llibre quan el vam fer, ja teníem l'experiència del que vam fer amb el 90è aniversari. La idea que volíem era que fos fotogràfic, és a dir, que tingués molta fotografia i poca lletra i mirar de no deixar-nos a cap persona que ha format part del club al llarg de la seva història. Jo estic molt content d'aquest llibre, de la mateixa manera que ho estic de l'exposició que vam fer al Centre Cultural.
