L'etern capità maresmenc tanca un cicle increïble d'una autèntica història d’amor
El
vincle Guillem Creus - CE Llavaneres va arribar al seu punt final a finals de la passada temporada. Tot i així, no ha estat fins a la darrera setmana quan el club maresmenc es va acomiadar i va anunciar la sortida del futbolista de 33 anys, sis anys després del seu retorn a Sant Andreu de Llavaneres. Després de lluir el braçalet de capità, el jugador marca un punt i seguit en la seva carrera futbolística.
Es tracta de la segona etapa d'en Guillem al club del seu poble: “A Llavaneres hi portava 6 temporades des que vaig deixar el futbol semi-professional on estava. De fet, és la meva casa, és el meu poble”, afirma orgullós. I és que la història d’amor de Creus amb el club va començar de ben petit. Amb 6 anys es va posar unes botes de futbol per anar a jugar amb els seus amics.
Ben poc es creurien ara que un infant que “no volia anar-hi, volia estar abans de l'entrenament jugant amb els meus amics, després marxava”, acabaria justament entrenant per camps històrics de 3ª i 2ª B. Sacrifici, esforç i passió pel futbol el van portar a destacar tècnicament i ser l’escollit de la pedrera de l’RCD Espanyol.
Creus es va formar futbolísticament vestit de blanc-i-blau des dels 10 fins als 20 anys, pràcticament. De fet, va formar part de la plantilla del filial de l’Espanyol. Llavors, el nen que no volia entrenar s’havia convertit en tot un referent de responsabilitat i sacrifici. Demostrant talent en els camps de Vilassar de Mar, Cerdanyola del Vallès o El Prat, entre d’altres.
Als 26 anys, després de fitxar per equips cada cop més propers a casa seva, va decidir que era l’hora: “Trobava a faltar casa meva, el poble i els amics” i per això “vaig tornar per jugar amb els meus amics i hem aconseguit dos ascensos inoblidables”.
De fet, només el primer any de la seva arribada va aconseguir pujar de categoria. “Tota la plantilla eren amics o coneguts del poble”, la clau de l’èxit d’aquell Llavaneres que va pujar a Segona Catalana. Creus afirma que “va fer la mateixa il·lusió" que l’ascens que va viure amb l’Espanyol B de Tercera Divisió a Segona B: "són maneres de sentir el futbol”.
Aquest passat mes de juliol, en Guillem va tornar a fer les maletes. “
No tenia cap motiu per marxar. Millor que aquí, a Llavaneres, segur que no podia estar enlloc”, Però, com en les relacions, a vegades cal donar-se un temps. Una època gloriosa que no ha d’acabar malament. Per això, per acabar d’aprofitar els anys de futbol que li queden, "que en són pocs”,
Creus va decidir posar rumb aquesta temporada a l’UD Molinos.
“
Conec com treballen i tenen un projecte competitiu”. L'equip del barri de Mataró milita al
subgrup 2B i aquest any l’objectiu és quedar entre els 5 primers. Un any que, afirma Creus, és per competir i acabar de gaudir del futbol, però sense abandonar la idea d’acabar a casa: “
La meva intenció és tornar aviat a Llavaneres”. Aquesta és “una petita aventura fora de Llavaneres, però la meva idea és tornar a casa”.
Una història d’amor que posa punt i a part, però que encara espera un bonic desenllaç. Un clar exemple que la flama pel futbol de poble segueix ben viva.
