L’exjugador de primera divisió Jordi Fabregat capitaneja de nou el projecte del primer equip del Tortosa al subgrup 6B de Segona Catalana
Divendres plujós a primera hora de la tarda.
Jordi Fabregat, actual entrenador del CD Tortosa, m’espera a la terrassa d’un bar. Se’l veu concentrat escrivint en una llibreta. Els fulls estan plens de futbol: gràfics, dibuixos, fletxes, noms, explicacions, línies i àrees. Està concretant els últims detalls de la sessió d’aquest vespre. Damunt la taula, al seu costat, una carpeta que l’ha acompanyat tota la vida plena de pàgines vives amb un valor incalculable. La mostra més real d’un esport que ha estat i és la seva gran passió.
La conversa flueix en relació amb les metodologies d’entrenament i Fabregat recalca la importància d’un sentit comú en les tasques: “El treball ha d’anar encarat a saber on vas, la planificació de la setmana, les càrregues físiques, l’anàlisi del rival i del teu propi equip i, sobretot, què farem per guanyar al rival sense perdre l’origen”. Continua incidint en la programació setmanal, la qual creu que serveix per donar “seguretat”: “T’estàs guanyant al vestidor quan els jugadors veuen que tens documentació del partit”.
Els arguments del míster sempre tenen un perquè. Exposa la seva idea de joc, en dona detalls i explica la fórmula: "La clau és estar escalonat. Un equip pla no pot atacar mai bé. Has de tenir amplitud i longitud". Èmfasi en l'equilibri, en la presa de decisió i en la construcció del joc: "Els meus defenses tenen una feina desagraïda, ja que els hi demano que tinguin facultats i tècnica". Afirma que per culminar accions combinades s'ha d'arribar a les línies de fons: "L'àrea és una zona de perill i hem de fer el màxim".
La professió d’entrenador està condicionada pels resultats, sobretot en l’àmbit professional. Obrim un nou debat: les opinions. D’aquests judicis externs es pronuncia: “És molt fàcil opinar una vegada ja han passat els successos”. El tècnic constantment en segon pla, en les derrotes estan assenyalats i en les victòries han de realçar als protagonistes, els jugadors.
Jordi Fabregat ha viscut experiències diverses dins del panorama futbolístic nacional entrenant clubs de l’antiga Segona Divisió “B” com el Conquense o el Guijuelo. En aquest últim aconsegueix una fita quasi històrica: “Fem 22 punts de 24, aconseguint la permanència dues jornades abans quan estàvem a baix de tot”.
El president de l’equip salmantí el firma després de ser un fanàtic del conquense: “A Conca vivim una etapa sòlida. Després d’un descens a Tercera Divisió arribo al Conquense a través d’una recomanació. No em coneixien, però causo bona sensació. Canviem molts hàbits, fem una campanya espectacular i ascendim”.
Les opcions de progressió com a entrenador s’esgoten: “Aixeques la mà i veus que el temps t’ha passat. L’etiqueta d’entrenador de perfil baix segueix en tu. Facis el que facis no tens el carisma suficient per a fer el salt a Segona Divisió “A” o a Segona Divisió “B” amb un equip punter”. En el tram final de la temporada 21-22 fitxa pel primer equip del CD Tortosa, en el retorn a la seva “casa”. La il·lusió per recobrar la tranquil·litat li fa prendre aquest pas, esperonat per donar el millor i treure rendiment al club que li va donar la primera oportunitat.
En l’actualitat, immers en la pugna per les posicions de
play-off al subgrup 6B de Segona Catalana, busca l’estabilitat i la seguretat en els resultats i en la manera de fer. Tot i que li arriben ofertes d’equips d’entitat, no s’ha plantejat en cap moment la desvinculació del conjunt tortosí.
Jordi concloïa amb una declaració sobre la seva perspectiva del futbol: “És un joc col·lectiu que si no guanyes, individualment no estàs remunerat. Necessites els teus companys i necessites que remin en la mateixa direcció, com a mínim en el mateix esforç perquè si no estàs defraudant al qui tens al costat”. Ben segur seguirem l’evolució d’ell i del seu equip en aquesta segona catalana vibrant.
