L’avi del futbol català, o més concretament de la Segona Catalana, ha decidit renovar un any més al Térmens
Bufar 50 espelmes i que un virus d’obligui a penjar les botes sense haver gaudit del mig segle d’anys a la gespa no era un context que s’hagués plantejat
Josep Maria Casals (Térmens, 1970) en la seva trajectòria esportiva. Ni de bon tros.
L’avi del futbol català, o més concretament de la Segona Catalana, ha decidit renovar un any més al Térmens, l’equip del seu poble, i continuar gaudint de l’esport que més li agrada practicar i que el compagina amb la seva feina de pagès i ramader. Tot un mite a la província de Lleida i un exemple per a qualsevol jugador que vulgui seguir gaudint jugant, sempre i quan el cos no et jubili.
Térmens (Primera Regional), Artesa de Segre (Regional Preferent) Balaguer (Tercera Divisió) i Cartagena (Preferent Múrcia) han estat les quatre ciutats on ha jugat Casals durant la seva trajectòria. A més a més, va defensar la samarreta dels Veterans del Balaguer.
Fins als 50 anys, Josep Maria! Encara tens corda. Déu n’hi do.
Aquest any hem acabat d’aquesta manera i justament feia 50 anys. Volem acabar l’etapa esportiva amb números rodons. Em trobo bé i m’ho passo bé. Evidentment Segona Catalana ja és una categoria exigent i els anys hi són. Sempre vaig a tots els entrenaments i físicament em trobo bé. La relació amb els companys és molt bona i vull que em mirin com un més.
Físicament les cames i el cos responen bé?
Sí. Patir no patim. Jo vull gaudir d’allò que faig. Són 50 anys i no estic igual que el jovent. La meva presència és més aviat testimonial. Només faltaria que amb 50 anys hagués de ser una peça important (riu). Malament aniríem i el Térmens tindria un problema. Mai hauria pensat jugar amb mig segle de vida.
La temporada aquest any a Térmens no ha estat gaire positiva quan a classificació, l’has gaudida?
Evidentment no ha estat gaire bona. La temporada anterior ja no va ser bona i la dinàmica no era bona. Quan estem al pou no és fàcil i, a més a més, el jovent d’avui dia no té gaire compromís si el comparem amb altres generacions i anys anteriors. Sembla que la immediatesa mana i, si no es juga, hi ha crispació.
La teva veu de l’experiència els hi intenta fer entendre que tot a la vida no és qüestió d’ara i aquí?
El futbolista ja és egoista per naturalesa però el jovent d’avui en dia encara té més necessitat per voler ser protagonista. Evidentment no tothom és així, com a tot arreu. Han de reflexionar: Què faig jo per jugar i disputar minuts?. S’ha de reflexionar més. Enfadar-se, facilita la feina l’entrenador. Jo tinc dos fills i també he de continuar jugant perquè vegin que la vida no és fàcil.
Aquesta temporada, de fet, quasi vau coincidir en un partit.
Sí, el meu nen gran és porter al Juvenil del Balaguer i l’han convocat a diversos partits amb el primer equip. Quan va arribar la jornada Térmens – Balaguer ens van convocar als dos però finalment no va ser possible coincidir al camp. Una llàstima perquè són aquelles ocasions que no crec que tornin a ocórrer.
Quin record esportiu tindrà Josep Maria Casals de la seva trajectòria?
La promoció d’ascens amb el Térmens a Regional Preferent, la final de la Copa Federació a Balaguer…anècdotes que per un jugador vulgar com jo li dono molta importància. És de molt valor per a mi.
Més de 30 anys jugant a futbol és força temps, la conciliació familiar sempre ha estat positiva? Quan una parella és més jove sempre busca les seves vacances i descans durant els caps de setmana.
La meva professió es la de pagès i ramader. Tampoc puc descansar gaire. Vacances, vacances, no n’he fet mai. L’any de la mili i 15 dies quan em vaig casar. No ens ha suposat un hàndicap. La feina no ens permet fer-ho, gaire. Cada dia m’aixeco a les 5 del matí i, quan hi ha temporada, arribo a cada a les 23h.
