La feina ben feta durant cinc mesos tindrà una satisfacció i premi de zero punts en la segona fase de la temporada
Després de superar-se el primer terç de lliga als subgrups de Segona Catalana, els conjunts de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre comencen a posicionar-se i
es defineixen els guetos dels equips aspirants a assolir la classificació per a la fase d'ascens a Primera Catalana.
Candidats com Can Gibert, Tossa, Cambrils, Tortosa, Alpicat i Balaguer ja lideren els seus subgrups i el primer mes i mig de competició és pràcticament de matrícula. La seva estrena de curs és pràcticament immillorable. Ho han guanyat tot o com a molt han deixat escapar 2 punts de 21 disputats. Vaja, una temporada pràcticament perfecta.
La diferència de punts entre aquests conjunts amb els quarts classificats s'apropa, en alguns casos, als 10 punts i ben segur que en un mes aproximadament ja tindran assegurada la classificació. Com ja va assegurar l'entrenador de l'Alpicat fa una setmana, ""arribarà una setmana en què hi haurà equips que tindran un mes de preparació per a la segona fase, sense cap motivació classificatòria en joc".
Ara bé, quin serà el premi per als conjunts que puguin guanyar absolutament tots els partits o tinguin alguna ensopegada intranscendent? Doncs cap. I això és molt injust. Als grups 1 i 2 de Primera Catalana, amb 14 conjunts cada lliga, el premi per al campió és l'ascens de categoria. Al grup 1 de Segona Catalana, amb 12 (només dos equips menys), el premi serà començar una segona fase sense cap punt.
No qüestionem una temporada en dues fases. Ja em sembla correcte. La injustícia es troba en què la diferència entre un primer i un tercer classificat pot ser de 15 punts i ambdós conjunts començaran un segon capítol, novament, amb les mateixes possibilitats d'ascens. I la feina que s'ha fet durant els darrers cinc mesos? No és la mateixa temporada?
